Taller 3: Eines digitals en l’àmbit STEM
El dissabte 13 de gener de 2024 vam fer el Taller 4, Eines digitals en l’àmbit STEM, a càrrec de Víctor López-Simó. La sessió va estar estructurada en tres parts: 1. De què parlem quan parlem de l’àmbit STEM?, 2. De quines eines parlem quan parlem d’eines digitals en l’àmbit STEM? i, 3. Quines són les especificitats i les oportunitats que ofereix cada tipologia d’eines digitals en l’àmbit STEM?
Tot el taller va ser molt interessant i engrescador, però a mi em va agradar més la primera part: «1. De què parlem quan parlem de l’àmbit STEM?» perquè com sabem l’acrònim STEM engloba els termes Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques i, per a un professor de llengües com és el meu cas, d’entrada em vaig sentir una mica com un peix fora de l’aigua. No obstant això, en Víctor ens va convidar a fer una reflexió pedagògica molt interessant que anava més enllà d’aquests àmbits.
En Víctor va partir d’allò que fem quan aprenem qualsevol cosa, per exemple, anar en bici. ¿És una bici aquell aparell petit que fan servir els infants i que ni tan sols porta pedals? La resposta és no, però sí que ens prepara per anar després en una bici de debò. L’exemple és il·lustratiu perquè ens ajuda a entendre el fet que es tracta d’activitats inicials, a petita escala, que posteriorment es van transformant en habilitats més desenvolupades que en el seu grau més especialitzat les fan els professionals especialitzats.
Així, la idea que em va agradar molt, va ser que des de qualsevol àmbit, científic, humanístic, artístic o el que sigui, des de l’escola hem de preparar a l’alumnat per a aprenentatges futurs. Al respecte, quan en Víctor va donar com a exemple la bici petita i va preguntar si era o no en sentit estricte una bici, una de les companyes va dir que era una «protobici», idea que va agradar a tothom. Des d’aquest punt de vista, podem parlar d’ensenyar a l’alumnat a fer «protopreguntes» científiques, és a dir, ciència incipient. És clar, jo estava emocionat pensant també en «protoversos», «protogramàtics», etc.
Ja en l’àmbit STEM una altra idea que em va agradar molt va ser la de cercar i trobar eines digitals que «connectin a l’alumnat al món real», és a dir, les eines digitals han de servir per anar més enllà de les activitats mecàniques i literals que tradicionalment hem fet servir a les aules. Les eines digitals han de procurar el pensament crític, el raonament sobre els processos com es produeixen a la vida mateixa. Per deixar-lo més clar, en Víctor va posar d’exemple una activitat interactiva on havíem d’identificar les parts del sistema digestiu de manera mecànica i, un altre, «Guts and bolts», que implicava, a més de conèixer els òrgans del sistema digestiu, la comprensió dels processos que hi intervenen.
Finalment, el taller va acabar amb la presentació d’una sèrie de recursos físics i digitals que es poden fer servir a l’àmbit STEM per fer més atractiu i engrescador l’aprenentatge: lupes per observar en món diminut, aplicacions per mesurar el so, cotxes per a aprendre geometria, instruments per mesurar distàncies, sensors, etc.